Arxius

Archive for the ‘Situació Econòmica’ Category

Canvis a Baspenya – El Punt

Marcel Riera presidirà Baspenya, el principal accionista del Joventut
Té 54 anys, més de 40 de soci, exregidor d’Esports i excandidat a l’alcaldia de Badalona
14/05/11 – Badalona – XAVI BALLESTEROS

La delicada situació que viu el Joventut pot tenir dimecres un punt d’inflexió perquè s’ha de decidir qui és el nou president de Baspenya, el grup majoritari d’accionistes del Joventut (tenen el 23,8% de les accions) i qui acceptarà el repte de tirar endavant la nau verd-i-negra en el pitjor moment econòmic de l’entitat. Lluís Conesa va deixar la presidència fa un mes després de 28 anys en el càrrec, i va arribar a presidir a la vegada el club i la SAD, i era el màxim responsable del club en l’any de la consecució de la copa d’Europa (1994). El més que probable nou màxim responsable de Baspenya serà Marcel Riera, badaloní de 54 anys, més de 40 com a soci del Joventut, exregidor d’Esports i excandidat a l’alcaldia de la ciutat badalonina com a representant de Convergència i Unió. Tot fa preveure que en l’assemblea que es farà dimecres al Palau Olímpic només es presentarà una candidatura, que és la que formen Marcel Riera, Bonifacio Lozoya, Xavier Padrós, Jordi Ballesteros Ventura i Antoni Teixidó. Tot i que Marcel Riera no s’ha volgut pronunciar sobre aquesta possibilitat, l’objectiu que s’ha marcat aquesta candidatura és revitalitzar Baspenya, que assumeixi més responsabilitats, intervenir en el Joventut, ratificar els gestors del club fins que s’aixequi el concurs de creditors i mirar d’eixugar el deute. El primer que farà aquest grup una vegada es confirmi aquesta hipòtesi és reunir-se amb els gestors del club per fer un plantejament pressupostari per a la temporada vinent, perquè és urgent. Baspenya és qui ha de decidir qui succeirà també Villacampa quan aquest plegui.

Baspenya és una societat que es va fundar amb la missió que no vingués cap milionari i es pogués endur el club lluny de Badalona. Es pot dir que el que decideix aquest grup va a missa.

La Penya, en mans de Savic pel patrocinador

El Joventut continua treballant per superar tots els problemes econòmics que arrossega per intentar salvar la situació crítica que viu la Penya. A tot plegat el patrocinador en l’última dècada, DKV Seguros, ja va anunciar fa temps que aquest era el seu últim any posant el seu nom en el club. És per això que l’entitat ha estat trucant a portes per intentar trobar un patrocinador que substitueixi DKV, però de moment sense sort. El Joventut s’ha posat en contacte amb l’empresa Invictus, propietat de l’exdirector esportiu del Barça Zoran Savic, perquè busqui un patrocinador. L’empresa és de representació de jugadors i entrenadors (Xavi Pascual i Sito Alonso, entre d’altres) però també d’altres negocis esportius.

Anuncis

Villacampa comenta l’actualitat – El Punt (declaracions a Ser Catalunya)

Villacampa: «Pepu té contracte»
El president de la Penya assegura que els contractes «en principi s’han de complir»
10/05/11 – Badalona – Xavi Ballesteros

Jordi Villacampa va fer ahir un repàs a diferents aspectes de l’actualitat. El màxim responsable verd-i-negre, en declaracions a L’hora L de SER Catalunya, va treure ferro a la situació del club: «Mediàticament quan surt a la llum pública que estem en concurs sembla que no hi ha solució, quan no és així sinó que és per protegir-te, ens hi acollim voluntàriament, tenim actius que no podem vendre i ens ha passat en un moment de crisi econòmica, i ens hem d’esperar per poder-los activar. La gent també confon el deute, el dèficit… Quan vaig arribar aquí hi havia caos econòmic, esportiu i econòmic, però ens en sortirem com llavors.» Villacampa va deixar clar que a l’estiu caldrà suar per fer la plantilla, però que tot i que el Joventut estigui en concurs de creditors «es podrà fitxar i desfitxar, caldrà fer un pressupost acurat». El president verd-i-negre, que ja fa més d’una dècada que ocupa el càrrec, va ser sincer quan va explicar com ha viscut el curs: «Ha estat una temporada molt difícil i molt dura, una situació complicada però en vies de solució.» També se li va preguntar si la continuïtat de Pepu estava garantida. Villacampa va ser clar: «Pepu té contracte en vigor; els contractes, en principi, s’han complir.» Finalment va fer referència al conflicte obert de l’ACB, en què la Penya no és cap dels 12 clubs rebels: «Nosaltres som una divuitena part de l’ACB i s’ha de decidir a dins, els 18 clubs tenim la mateixa idea, però el problema no és el Portela, s’ha de sotmetre a assemblea; hi va haver una escissió de quatre clubs que van decidir anar a l’Eurolliga per jugar per sempre i aquests, fora dels estatuts, estan fent la seva.»

enllaç a la notícia

Sobre la “Gent de la Penya” i el futur econòmic – Zona 131

¿Es posible otro basket y no acertamos a verlo?
Por Julián Felipo – 22/03/2011

La delicada situación económica del DKV Joventut ha empujado a un grupo de 14 socios y accionistas de la entidad (dicen que unos 14) a constituir una plataforma alternativa con aspiraciones de dirigir la entidad una vez el equipo de Jordi Villacampa abandone el consejo de administración. Se presentarán el próximo día 30 de marzo (aniversario del club) bajo el nombre ‘Gent de la Penya’ y se han dado a conocer con un espíritu totalmente constructivo, sin ánimo de polemizar o ejercer de oposición, lo cual es un aval de talante interesante para empezar. “Hemos hablado con mucha gente y nos hemos cansado de escuchar a los que lo critican todo. Nosotros huimos de los personalismos porque nadie nos ha hecho nada”, aseguraba Marc Farrarons, uno de los portavoces, en una conversación informal que recientemente mantuvimos con él diversos periodistas de basket. Dicen que llevan trabajando y analizando la situación desde hace tres años y que ahora, con vistas a la posible marcha de Villacampa posiblemente cuando concluya el proceso concursal, podrían presentar una propuesta de gestión “moderna y novedosa”.

Aunque ya nos avanzaron un poco algunas de sus ideas, uno siente cierta curiosidad por conocer los detalles del proyecto ya que, tal y como está la situación del basket ACB, lograr la sostenibilidad del Joventut (como cualquier otro), sin emprender aventuras fuera del basket, y pretender que compita en la elite es un ejercicio tan colosal que trascendería la dimensión del club verdinegro y se convertiría en ‘el invento del siglo’ en esta etapa de crisis, recortes y suspensiones de pagos. ¿Hay manera de generar nuevos ingresos? Unos cálculos rápidos para tratar de averiguarlo:

1. Venta de abonos y localidades. Con unos 6.000 abonados a los que se les pueden pedir de media unos 300 euros anuales, un club ACB medio puede llegar a reunir 1,8 millones de euros, quizá podríamos llegar a 2 con venta de entradas. Por mucho que pretendamos incrementar la presencia de aficionados, lo máximo a lo que se podría aspirar (siendo optimistas) es a 10.000 socios con lo que se podría llegar a 3 millones de euros de recaudación anual en un alarde de optimismo.

2. Ingresos de televisión. El contrato que la ACB tiene con TVE apenas permite el reparto de medio millón de euros anuales (si es que llega). Esta cifra ridícula, comparada con las otras vías de ingresos, viene a poner de manifiesto donde radica el principal problema de la falta de recursos de la Liga. Pero este es otro debate.

3. Patrocinadores. Recientemente leíamos que SEUR renovaba su contrato con la FEB por 850.000 euros anuales. Es bien complicado para un club ACB, con menor impacto mediático y gancho general que la Selección, alcanzar una cifra similar pero vayamos a suponer que con la venta del nombre en la camiseta y un club de socios comerciales se llegaría al millón de euros.

En total, y haciendo la mejor de las gestiones posibles que podamos imaginar en estos tres ámbitos, habremos reunido poco más de cuatro millones de euros, a lo que añadiremos un pellizco por temas de ‘merchandising’ u otras promociones. No nos situamos lejos, pues, de los cinco millones de euros que apuntaba Jordi Villacampa como límite de generación de riqueza por parte de cualquier club ACB. Entonces, una de dos: o la nueva plataforma del Joventut ha descubierto nuevas fórmulas de rentabilizar este ‘negocio’ que se nos han escapado a todos durante estos años, o se asume ese listón y se piensa que con un presupuesto de menos de cinco millones (ha de ser menos para generar ligeros beneficios durante mucho tiempo y así poder ir pagando la deuda acumuladal) y echando mano de la cantera es posible competir con los ‘gallitos’ de la Liga. Ignoro por cuál de estas dos vías marcha el proyecto de ‘Gent de la Penya’, algo que imagino iremos conociendo poco a poco. Por de pronto, su existencia ya supone aire fresco y constatar la existencia de ilusión en el colectivo de aficionados, un valor necesario y urgente en un club histórico que apenas lograba reunir a una docena de accionistas en las juntas anuales.

enllaç a la notícia

Per fi es mou alguna cosa a l’entorn Penya – El Punt

Aprofito per escriure unes linees per tal d’aportar el nostre granet de sorra perquè tothom vagi a la carpa el dia 30, que és on i quan es farà la presentació pública d’aquest entorn, després ens podran agradar més o menys la gent i les propostes, que ja us pu dic ara que segur serà més, perquè a dintre d’aquest grup hi ha gent molt vàlida i en qui es pot confiar, però independentment d’això, escoltar una nova manera de veure les coses no farà mal a ningú, sobretot quan es va amb ànim de sumar per encarar amb optimisme el futur i no de restar ni tirar-se en cara velles disputes com malauradament acostuma a passar en aquests casos.

Així doncs, esperem veure molta gent el dia 30 a la carpa!!!

Ara si, la notícia que publica el Ballesteros a El Punt:

ALTERNATIVA EN EL JOVENTUT
Un grup presentarà un manifest a favor de la Penya el 30 de març
Es vol mobilitzar la massa social per proposar un model diferent
16/03/11 – Badalona – XAVI BALLESTEROS

Ja fa molts anys que en l’entorn de la Penya es diu que no hi ha ningú que vulgui succeir Jordi Villacampa. Aquesta sentència quedarà totalment caducada el 30 de març –la Penya es va fundar aquest dia, però del 1930–, quan un grup de la Penya presentarà un manifest en què exposarà diferents punts de vista sobre el present i el futur del Joventut.

L’acte, que es farà a la tradicional discoteca Carpa de Titus cap a les vuit del vespre, és obert a tota persona interessada a conèixer l’opinió que vol exposar aquest grup jove. Tot i que no hi ha res oficial, els nous impulsors d’aquesta iniciativa –tots són socis de la Penya– defensen un nou model a seguir perquè el d’ara ha caducat i no té futur. Ells mateixos defensen que aquest manifest no és cap atac a ningú, ni es vol fer judicis contra el consell d’administració de la Penya, sinó que l’únic que volen és mostrar que la massa social verd-i-negra és viva i que hi ha gent disposada a tirar endavant el club tot i la crisi econòmica que viu l’entitat.

Aquesta mateixa setmana aquest grup es va posar en contacte amb el president Jordi Villacampa per anunciar-li la decisió de tirar endavant aquest manifest. A banda de fer oficial el manifest, els promotors d’aquesta iniciativa també obriran un debat amb preguntes per part dels assistents per intentar llistar coses que caldria fer per millorar, propostes, iniciativesper fer més gran el club. L’objectiu és mobilitzar la massa social.

Villacampa va anunciar durant la copa del Rei que continuarà com a president del club mentre hi hagi el concurs de creditors. Després no se sap què passarà. La presidència de la Penya la decideix Baspenya, el grup d’accionistes majoritari encapçalat per l’expresident del Joventut Lluís Conesa.

Villacampa cada dia parla més clar – entrevista a El Pais

“Este negocio es insostenible”
Villacampa, presidente del Joventut, analiza la crisis de los clubes: “Ningún equipo puede generar más de cinco millones de euros”
ROBERT ÁLVAREZ – 13/03/2011

(FOTO : MASSIMILIANO MINOCRI)

La situación del baloncesto español es paradójica. Cuenta con la mayor figura de su historia, Pau Gasol; tiene cuatro jugadores en la NBA; puede presumir de su mejor generación, la que ganó el Mundial de 2006 y el Eurobasket de 2009; suyo es el campeón de Europa, el Barcelona; tiene cuatro equipos en los cuartos de final de la Euroliga, y organiza la mejor competición que se disputa fuera de la NBA. En contraste, la situación económica asfixia a varios clubes, con ingresos limitados y deudas importantes. El histórico y emblemático DKV Joventut es uno de los que se encuentran inmersos en la ley concursal. Su presidente, Jordi Villacampa (Reus, Tarragona; 1963), analiza una coyuntura muy delicada.

Exjugador internacional, lo fue todo con La Penya, desde campeón de la Liga hasta campeón de Europa, y hace 11 años que dirige el club desde los despachos. “Desde que empecé”, explica, “diría que hice masters en urbanismo, en gestión, en política… Cuando entré, pensé que iba a ser muy diferente, que debería tener una relación directa con los jugadores y con los entrenadores, controlar el mercado del baloncesto… Y me he dedicado a esto, pero mucho más a aprender cómo funciona un centro comercial, a buscar inversores y operadores. Sin ello, en la ACB y, por bien que hagas lo otro, no puedes competir”.

Desde octubre, con una deuda de entre 12 y 15 millones de euros y tras reducir su presupuesto de ocho a seis, el Joventut se acogió a la ley concursal. “Llegué a la presidencia sabiendo que, dados los compromisos adquiridos y solo con los recursos ordinarios, no podíamos competir. Tuvimos que recurrir a la imaginación para obtener recursos atípicos. Durante 10 años lo conseguimos. Nos fue bien. Solo hemos dejado de estar una vez en la Copa, hemos competido alguna vez en la Euroliga, hemos estado siempre en los playoffs… Pero, si económicamente te arriesgas y te falla una pata, y digo te arriesgas porque se trata de ingresos que no vienen ni del baloncesto ni de una institución, te ves abocado a una situación difícil, con una deuda relativamente importante”.

¿Qué ha fallado en el caso del Joventut? “Poseíamos unos terrenos en Badalona, contábamos con un operador, firmamos un contrato y ese contrato, y otro similar que estaba en perspectiva, por lo que sea, fallaron”. Puede sonar extraño que el Joventut se embarque en ese tipo de piruetas económicas. “Es que ningún club de la ACB es capaz de generar más de cinco millones de euros con los recursos ordinarios, que son básicamente los patrocinadores, la publicidad, los derechos de televisión, los abonados y la mercadotecnia”, justifica el presidente de La Penya; “fuimos pioneros en la mejora de muchos de esos recursos, pero otros clubes sacan rendimiento de unos ingresos extraordinarios que nosotros no tenemos. Hemos tenido que recurrir a vender jugadores, muy importante para nosotros; construir un centro comercial, o comprar unos terrenos para dedicarlos a un colegio. Y hemos tenido que hacerlo así porque, si no, el baloncesto es insostenible tal y como está montado el negocio. El baloncesto no da para tener presupuestos ni de ocho ni de 10 millones. El futuro tendrá que ser austero”.

Villacampa asegura que los apoyos institucionales son los que han obligado a competir en desventaja, especialmente a los clubes catalanes: “Cuando era jugador, estaban el Granollers, el Lleida, el Girona… Ahora, además del Barcelona, solo quedamos el Manresa y nosotros y en unas condiciones muy difíciles. En otras ciudades, los clubes tienen un modelo de negocio muy diferente. Está el modelo único del Valencia, con un máximo accionista que ha invertido su dinero y funciona bien. Los otros son modelos con mucho apoyo de las instituciones y ahora las subvenciones desaparecen o se reducen muchísimo”.

Villacampa considera que solo será viable una solución de continuidad: “Llegará un día en que tendremos que decir a la gente: ‘El año que viene lucharemos por no bajar’. Tenemos los recursos que tenemos, generamos tres o cuatro millones… A partir de ahora será lo que generemos. Tenemos que hacer una reflexión a fondo en la ACB. Somos el referente y se habla mucho de nosotros: ‘La Penya se ha retrasado o ha pactado con los jugadores el 50% de los pagos’, se dice. Sí, pactamos, pero estamos al día en los pagos. Tan solo se produjo un retraso por un problema de tesorería. Aquello fue una bomba de resonancia, pero también hay otros clubes en dificultades”.

Villacampa aboga por un debate a fondo: “Todos deberíamos reflexionar sobre el modelo de negocio y adónde queremos ir a parar. Está muy bien que el Barça tenga el equipo que tiene, de verdad, pero, cuando esté solo, no estará tan bien. Tampoco queremos una Liga como en otros deportes, en la que el Barça gana todos los partidos. Abogamos por la igualdad, dentro de lo que se pueda, buscando mecanismos justos. Es complicado. Es una cuestión de la ACB, de la federación [FEB]… Nos gusta mucho presumir de la selección española y me gustaría saber qué contraprestación tienen los clubes. Me encanta el método FEB, pero, cuando no podamos invertir en la cantera [la Penya le dedica un millón al año, tiene 400 niños en su escuela y 12 equipos], ¿quién sacará y formará a los jugadores? Alguna ventaja debemos tener estos clubes frente a los compradores. De alguna manera tenemos que protegernos”.

Números rojos

Tres clubes de la ACB están inmersos en la Ley Concursal. Además del Joventut, son el Estudiantes, que ha mejorado notablemente su situación desde que, con unos nueve millones de euros de deuda, se acogió a ella, en febrero de 2010, y el Valladolid, cuya deuda era de unos cinco millones en octubre de 2010.

Granada también solicitó el pasado jueves el concurso voluntario de acreedores. Los embargos de Hacienda y Seguridad Social, junto al impago de 900.000 euros del Ayuntamiento correspondientes al patrocinio de la campaña pasada, provocaron que el club acelerase el procedimiento. La deuda se cifra en algo más de dos millones de euros. En noviembre, el club ingresó 425.000 euros por la venta de Joe Ingles al Barcelona.

El Fuenlabrada, acosado por la falta de liquidez, también tuvo que traspasar a Esteban Batista al Caja Laboral por unos 900.000 euros. Aun así, continúa adeudando parte de las nóminas de sus jugadores.

El Menorca, con una deuda neta de algo más de un millón de euros, se encuentra en pleno proceso de ampliación de capital por un montante de 2,5 millones.

Josep Vives, el presidente del Manresa, que también atraviesa dificultades económicas, aboga por la supresión del presupuesto mínimo para estar en la ACB, que asciende a 3,5 millones.

enllaç a la notícia

Noticies fresques sobre l’economia verd-i-negra – Blog i Continuació

Bones notícies, males notícies
28/02/2011 – Codicat

La Penya es troba en concurs de creditors. Badalona és un mar de notícies que van i vénen, amb més ímputs negatius que positius. El jutge que tramita el present del Joventut es troba de gira pels mitjans de la ciutat i transmet missatges positius, assegurant que l’entitat té futur. No totes les informacions, però, són tan bones.

Per un cop, i sense que serveixi de precedent, la Penya pot estar agraïda al tracte rebut pels mitjans en la crisi. Des que el club va entrar en concurs de creditors, la premsa ha optat per no posar pals a les rodes i deixar fer, sense preguntes incòmodes. I la versió oficial es mou sempre en paràmetres positius. José María Fernández, titular del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, afirma que el procés va pel bon camí i que fins i tot ha donat permís per planificar la pròxima temporada. El jutge descarta la venda de terrenys com a recurs proper, però no dubta a afirmar que aquest mes hi haurà ingressos que faran factible solucionar els deutes amb la plantilla.

El missatge de José María Fernández atorga un raig contundent d’esperança a una entitat que veia el futur poc verd i més aviat negre. El BiC s’ha sumat a la voluntat de no posar pals a la roda perquè hi ha el futur de l’entitat en joc, però hi ha aspectes que es poden relatar sense problemes i són males notícies que han incidit en l’intent del Joventut de sortir de la crisi. El blog pot indicar que la directiva s’ha trobat molt sola en tot el procés. Fa uns mesos parlàvem de la necessitat d’establir ponts enlloc de dinamitar-los i quan tot ha esclatat, molts han passat factura a rancúnies i problemes recents o passats. Fa un anys, l’empresariat badaloní, bancs inclosos, ajudaven molt el club a través del que es coneixia com els Amics del Joventut. L’expresident Antoni Mas Vilalta, que ens consta que està patint de valent per la situació, va intentar reunir-los de nou per donar un cop de mà i es va trobar amb el no per resposta. “S’hi han posat tot sols, se n’hauran de sortir tot sols”, va ser la rèplica més escoltada.

Una altra via de solució, l’ajuda pública, necessària ni que sigui per desbloquejar la venda de terrenys, també està posposada. L’alcalde Jordi Serra va deixar-li clar a Jordi Villacampa que qualsevol moviment havia de tenir el sí de totes les forces municipals, fossin del signe que fossin, i això avui dia en política és inviable. A més, alguns de la casa consistorial recorden velles enganxades amb el consell d’administació verd-i-negre i s’ho volen cobrar, encara que pugui provocar l’adéu d’un dels pocs actius amb renom estatal i internacional de Badalona. Si hi sumem el pes del cas Pretòria i el pànic de Serra quan escolta la unió de les paraules protesta i veïnal, doncs difícil avançar. També des de la Generalitat s’ha deixat clar que no es donarà cap cop de mà.

Dues notícies negatives més han colpejat darrerament la Penya. Per una banda, el jutge va determinar que el Joventut havia d’abonar la totalitat de la fitxa a Antonio Bueno, malgrat les característiques del cas amb una lesió ben allunyada de l’àmbit esportiu. De l’altra, els problemes per trobar un nou patrocinador. Les ofertes rebudes estan molt lluny dels mínims acceptables i per fer-se una idea dels problemes del club només cal fixar-se en la públicitat de la zona de tirs lliures del Palau Olímpic de Badalona.

enllaç a la notícia

Repetim 50% de salari però explicat pel nostre Xavi – El Punt

Els jugadors de la Penya accepten cobrar la meitat
Han pactat un ajornament del 50 per cent de la nòmina fins que el club tingui liquiditat
17/02/11 – Badalona – XAVI BALLESTEROS

El DKV Joventut i la primera plantilla han pactat un ajornament de l’equivalent a la meitat de la nòmina mensual per ajudar el club, que està sota administració judicial i en concurs de creditors, a recuperar la liquiditat. La nòmina de febrer serà la primera en què s’aplicarà l’ajornament, que no afectarà els salaris dels treballadors no esportius del club ni als integrants del cos tècnic, a excepció de l’entrenador, Pepu Hernández.

L’acord, pres a iniciativa de l’administració judicial del club, s’ha pactat per a la pròxima mensualitat, però es prorrogarà mentre el club no millori la seva tresoreria. Des del punt de vista del jugador la mesura no implica la renúncia a les quantitats pactades per contracte, sinó només un ajornament. En un cas extrem –que el club no es planteja, perquè si s’ha acollit a la llei concursal és precisament per poder continuar l’activitat– el fons de garantia salarial fixat per l’ACB se’n faria càrrec, ja que el 50% de les nòmines és el màxim que pot arribar a cobrir.

El president del Joventut, Jordi Villacampa, va admetre en l’última junta general d’accionistes que el deute de la societat és d’uns 15 milions d’euros. El pressupost per a aquesta temporada és de 6,4 milions, un 22% menys que l’anterior (8,2 milions), que va produir unes pèrdues de 4,2 milions d’euros.

enllaç a la notícia : el Punt

%d bloggers like this: