Arxius

Archive for the ‘Previa’ Category

Prèvia CAI Zaragoza – Penya ACB J32

ACB J32 CAI ZARAGOZA – PENYA

Després de dues jornades d’absència forçosa retornem a la nostra cita setmanal amb la prèvia del partit de la penya, aquest diumenge viatgem fina a Zaragoza per enfrontar-nos a un equip que es troba en una situació similar a la nostra, empatats amb 14 victòries i 17 derrotes ja salvats matemàticament i sense opcions de play-off, els dos equips “només” ens hi juguem l’honor i el poder acabar la temporada el més amunt possible, qüestió que ara sembla una tonteria però que quan d’aquí una anys es repassin les classificacions històriques de l’equip guanyarà en importància, no és el mateix poder dir que s’ha acabat la temporada 2010-11 10è que 13è, a part de que acabar la temporada amb un bon regust farà encarar la planificació de l’any vinent (perquè si, s’hauria de perfilar ja el que es vol per l’any vinent) amb un millor o pitjor ànim depenent en gran part de les sensacions que ens deixin els 3 partits que jugarem en poc més d’una setmana (Zaragoza a fora, Baskonia a casa i Fuenlabrada a fora).

I DESPRÉS DEL BARÇA QUE?

Nacho LLovet (ACB Photo - Surrallés)

Després dels ridículs i del mal ambient que van provocar les derrotes sense pal·liatius enfront el Málaga, el Gran Canaria i el Granada, la derrota per només tres punts de diferència el dilluns passat enfront l’actual líder de l’ACB i màxim rival històric com és el F.C.Barcelona, s’ha agafat com a punt d’inflexió en qüestions d’actitud, compromís i lluita, o almenys això és el que vol i espera l’afició de Badalona i suposem que també el mateix equip verd-i-negre. L’equip va jugar dilluns amb tota l’energia que tenia, ja tocava vam pensar tots, i com fa temps que diem: això és l’únic que li exigeix l’afició a aquest equip que sabem que ha quedat massa justet en aquesta segona volta degut a les baixes i a la impossibilitat de fitxar substituts per a English o Norel, d’aquí que els jugadors fossin acomiadats amb una gran ovació al finalitzar el partit enfront el Barça tot i la derrota, sens dubte l’equip no pot tenir aquest any cap queixa del públic de l’olímpic, que ha estat al costat de l’equip en els bons i en els mals moments, conscient de que l’equip ha quedat molt minvat, l’exigent afició badalonina ha demostrat que es tota una experta a ajudar els joves jugadors que provenen de la cantera a jugar sense por a l’olímpic, en curiós contrast amb el xiuxiueig que acostumen a patir els jugadors “contrastats” que venen de fora i que ha fet que al llarg de la història molts jugadors i entrenadors comentessin que els hi era molt més difícil jugar a l’olímpic que fora de casa, menció especial en el darrer partit la que mereix un omnipresent LLovet, que va semblar contagiar els seus companys d’aquest necessari esperit de lluita que ha mancat en masses partits d’aquesta temporada.

EL RIVAL

Aquest diumenge el primer partit d’aquest rush final de temporada enfront el Zaragoza, que recentment ha renovat per dues temporades el seu entrenador José Luis Abós i que comptarà amb la quasi segura baixa d’un dels seus referents com l’argentí Quinteros i que té tocats a Pablo Aguilar i a Andrés Miso, tot i que sembla que tots dos podran jugar el partit, a l’igual que el seu lider natural Darren Phillip, que retornarà a l’equip després d’un mes i mig de lesió.

Els locals han estat durant la temporada un equip molt fort a casa, amb un gran balanç de 10 victòries i 5 derrotes al fantàstic Príncipe Felipe, si això ho combinem amb el balanç de la Penya fora de casa (5 victòries i 10 derrotes, un balanç com el de la majoria d’equips de mitja taula per altra banda) fan que el Zaragoza parteixi amb cert avantatge per aconseguir la victòria, victòria que han aconseguit en els últims quatre partits disputats a la seva pista, on no perden des del 27 de febrer quan el Valencia de Pesic es va emportar el partit per 72 a 76, des d’aleshores han caigut al Príncipe Felipe el Fuenlabrada, el Menorca, el Manresa i el Madrid…aconseguirem trencar l’estadística?

Quinteros serà baixa (ACB Photo - Víctor Salgado)

La plantilla del Zaragoza compta amb una amplia rotació de 10 jugadors, que segurament es veurà reduïda a 9 per la baixa del referent exterior Quinteros:

Cabezas i Van Rossom es complementen en la posició de base, tots dos són bases anotadors, cadascú aprofitant els seus punts forts, Cabezas amb el seu 1 contra 1 i Van Rossom amb la seva velocitat i llançament des dels 6,75m.

En el joc exterior la baixa de Quinteros, màxim anotador de l’equip, es deixarà notar, Miso i Barlow comptaran amb més protagonisme ofensiu de l’habitual, Miso un escolta que pot jugar de base, molt perillós en el joc de transició i amb les seves penetracions i Barlow un tres alt amb bona presencia física per el rebot i amb bona ma pel llançament exterior. Toppert donarà minuts de refresc des de la banqueta i suposo que Abós jugarà alguns minuts del partit amb els seus dos bases en pista per completar la rotació exterior.

En la pintura el tir exterior i el pas endavant d’Aguilar es complementa amb el retorn del líder natural de l’equip, l’incombustible Darren Phillip, tot caràcter i qualitat ja sigui obrint la zona amb llançaments llunyans com barallant-se sota els cèrcols, precisament sota els cercols la força física de Hettsheimeir (la gran sorpresa de l’any passat a l’ACB quan va ser cedit a l’Obradoiro) i la intel·ligència de Chubb garanteixen una rotació equilibrada i constant.

QUINA PENYA VEUREM?

La gran incògnita del partit està en saber quina Penya trobarem, si la que baixa els braços a la mínima que no li surten les coses o la que ho dóna tot a sobre la pista sigui quin sigui el resultat. El partit contra el Barça ens demostra que l’equip pot competir contra qualsevol equip ACB i tal com deia en Pepu a la roda de premsa, això ens ha de servir per a recuperar el camí de l’esforç i el sacrifici col·lectiu que havíem perdut per enèsima vegada aquesta temporada, esperem veure aquesta lluita en el que queda de temporada, si realment és així, que no pateixin els jugadors, que el públic badaloní ja fa temps que ha deixat de mirar el balanç de victòries-derrotes…això si, em sembla recordar que guanyar era la hòstia!!!

DECLARACIONS PRÈVIES

I ja per acabar us deixo un recull de les declaracions més destacades dels protagonistes abans del partit:

Jordi Trias:

“És una bona oportunitat per trencar ja aquesta dinàmica que portem de derrotes contra un equip que està fent una segona volta de lliga molt bona, però penso que tenim les nostres opcions allà a Saragossa.”

“Esperem que l’equip faci un bon partit, ara estem reforçats pel partit que hem fet. Tot i perdre contra el Barça, −una derrota mai no et fa feliç−, però tal com anàvem últimament, dóna molta moral perdre només per tres punts dóna molta moral, i jo crec que podem continuar amb aquesta dinàmica i fer un partit similar a Saragossa.”

Pep Clarós:

“És un equip on realment tenen molt volum tàctic de possessions i bastant llargues, per acabar amb bloqueig directe frontal ja sigui amb Quinteros, o amb Cabezas i si no, fins i tot buscant situacions a llançaments oberts amb Aguilar o els avantatges que pugui generar Pablo Aguilar al pal baix.”

“És un equip que defensivament salta i és agressiu. És un partit on sabem que aniran al màxim nivell i hem d’estar amb una intensitat fins i tot superior a la del partit davant el Regal FC Barcelona, el que vam jugar el dilluns contra el Barcelona, per poder guanyar-los.”

José Luis Abós:

“Estamos mejor por una parte y peor por otra. Está mejor Joan Riera, quien ya ha ido entrenando con asiduidad esta semana, DP mucho más regular, mucho mejor, aunque le falta ritmo de partido está mucho mejor. Pablo está mejor, esperando que no le den muchos golpes, aunque está mejor que ayer, y Paolo Quinteros será baja para el partido”

“Podría ser un partido de muchos puntos, aunque yo espero que no. Que al menos por nuestra parte encajemos menos, que podamos defender más y que podamos ganar el partido, que es lo que interesa. No vamos a renunciar nunca al estilo que estamos jugando, que a veces sale mejor y a veces sale peor, pero es nuestro estilo”.

“Ha habido un cambio en el estilo de juego del DKV en el último partido contra el Barcelona. En todos los anteriores, han perdido por una diferencia grande pero ahora ya no juegan tan rápido, con tantos tiros como hacían habitualmente. Ahora paran un poco más, echaron un poco el freno de mano y disputaron un partido con el Barcelona. No sé qué tipo de juego tendrán, pero creo que jugarán un partido normal contra nosotros. Ellos están basados en el juego interior y a partir de esto cualquiera de sus jugadores anota fácil, aunque también es cierto que han recibido muchos puntos”.

Anuncis
Categories:ACB, Previa

ACB J29 Penya – Granca. Prèvia.

TOCA DAR LA CARA

Cuando allá por el mes de enero el infortunio se cebó con el Joventut en forma de graves lesiones de dos hombres claves en el devenir del equipo, un servidor empezó a mirar con lupa el calendario. Se hablaba en el amplio entorno verdinegro sobre las posibilidades en la copa, sobre el dar la sorpresa, sobre las opciones del futuro play-off… pero yo lo que hacía en esos momentos era marcarme algunos partidos en mi calendario con una X bien grande y contar si de esas X podríamos ganar los suficientes como para conseguir la permanencia. El tiempo ha demostrado que me pasé de pesimista (aunque cierto es que Menorca y Granada han ayudado bastante con sus resultados), pero también que todos los partidos que ha ganado la penya desde entonces tenían como punto en común una X en mi calendario, lo que pasa es que yo no contaba en ganar todos y cada uno de estos partidos clave, como si que está ocurriendo.

Todas estas victorias permiten que en Badalona se siga soñando con entrar en play-off, aunque se vea mucho más difícil de lo que dice la clasificación, me alegra que sea así, porqué sino la temporada podría haberse hecho demasiado larga, pero la verdad es que no tengo ninguna esperanza de que esto se consiga, porqué de aquí a final de temporada solo me quedaba una X en mi calendario (y ya adelanto que no estaba en este partido frente al Granca) y claro, con solo una victoria más no vas a ningún lado, pero por suerte el baloncesto es un deporte rico en matices, en cambios de dinámica, donde un detalle, un resultado, una DERROTA VERGONZOSA puede alterar los análisis más detallados de los expertos y que por supuesto, en mi caso, pueden hacer aparecer nuevas posibles X en mi viejo calendario de pared.

(foto: J.Montraveta)

Esto es más o menos lo que ha asimilado mi mente durante esta semana que todos los verdinegros hemos dedicado a lamernos las dolorosas heridas y a intentar digerir mínimamente la histórica paliza recibida en Málaga. El 111-55 sigue resonando en nuestros cerebros y seguro que también en el de nuestros jugadores, duele, duele mucho perder así, asistir impotente a la bajada de brazos de tu equipo, ver como no es capaz de reaccionar ante una humillación, ver que no recuerdan que defienden unos colores con 81 años de historia, que avergüenzan a una afición que esta temporada se ha comportado de 10 con ellos, que ha estado más que nunca al lado de su equipo, que ha entendido (y no es nada fácil) que el nivel del equipo es el que es actualmente y que toca arremangarse para competir contra equipos que no hace tanto pensábamos en ganar sin bajarnos del autobús, aceptando derrotas por 20 puntos contra Barcelona, Madrid o similares cómo lógicas, cuando hasta ahora habían sido los equipos de nuestra liga…pero lo de Málaga…eso si que no, pensaba antes del partido de marras que íbamos a salir de allí con una buena paliza, comenté a mis allegados que nos meterían de 20, incluso de 30 llegué a decir!!! pero una cosa es pensar que recibirás un duro correctivo y otra muy distinta es sufrir la mayor paliza de toda tu historia.

Como se aprecia en estas letras, el dolor sigue aflorando al pensar en el partido, pero lo cierto es que el naufragio sufrido en Málaga también puede tener algún aspecto positivo. El equipo, la afición, los técnicos, los jugadores, todos estamos dolidos, sobretodo los jugadores, seguro, las declaraciones que han realizado en los medios durante esta semana demuestran que necesitan reivindicar su compromiso, su actitud y su entrega ante sus seguidores. Están heridos, por lo que el partido frente al Gran Canaria ya no es un partido más, es el partido para pedir perdón, para luchar todo lo que no se luchó en Málaga, para seguir siendo dignos de llevar esa camiseta a los ojos de su gente, así que todos estos ingredientes han introducido cambios significativos en mi calendario, ahora debajo del partido de este domingo alguien ha escrito una X, cierto que no es una X enorme y que sigo pensando que ahora mismo el Granca es bastante mejor equipo que nosotros, pero la recuperación del orgullo perdido me parece motivo suficiente para poder confiar en una victoria verdinegra.

El invitado de honor a esta representación de sentimientos históricos es un Gran Canaria que llega en racha, ha ganado 5 de sus últimos 6 partidos y la única derrota la ha cosechado en campo del todopoderoso Madrid por un ajustadísimo 74 a 73 y con un claro error arbitral en contra de sus intereses en la última jugada. El equipo de Pedro Martínez ha conseguido minimizar la baja de Savané de la mejor manera posible, haciendo grupo, sumando entre todos, como equipo, para seguir optando a los play-off, estando en la lucha por entrar en la post-temporada.

El equipo canario sabe a lo que juega y tiene en sus filas a uno de los jugadores más determinantes de la ACB, Jaycee Carroll, que será sin duda objeto de deseo de media europa cuando termine contrato esta temporada. Precisamente uno de los problemas del Joventut es la defensa al 2 rival, por lo que Pepu intentará jugar los máximos minutos posibles con la pareja exterior Pere Tomás y Hosley, sus mejores defensores, ya que Jelinek y Franch, los otros hombres que pueden ocupar esa posición no tienen en la defensa la mayor de sus virtudes

(foto: Miguel Henríquez)


Las rotaciones son el pan de cada día del equipo canario, así que a no ser que Green o sobretodo Carroll tengan uno de esos días tontos en que el ara parece tan grande como una piscina, lo habitual es que todos sus hombres jueguen entre 15 y 25 minutos, garantizando la máxima intensidad y llegando frescos de piernas y mentalmente al final de los partidos, todos se sienten importantes, todos aportan, todos hacen equipo…y al conseguir esta implicación como colectivo y no de forma individual, los resultados son mucho más fáciles que se produzcan.

Repasando la plantilla canaria encontramos a los ya nombrados Green y Carroll como principales estiletes exteriores, con el apoyo imprescindible de Bellas en la dirección, la experiencia de Moran, la polivalencia de un reivindicado Beirán o el eléctrico Bramos con sus importantes rachas de acierto como complementos de auténtico lujo, capaces todos ellos de asumir el papel de protagonista si el equipo lo requiere. En el juego interior, tras la baja de Savané, la referencia de CJ Wallace se ha vuelto aún más importante, pero contando también con el paso adelante de Xavi Rey y Spencer Nelson y la aportación del reciente fichaje Borovnjak, del que no tengo referencias reales.

Partido por todo lo alto pues el que se podrá vivir en Badalona, que seguro tendrá una gran intensidad por parte de los dos equipos, el Joventut por necesidad de reconciliación y el Gran Canaria por estilo de juego. Saltaran chispas, o al menos eso es lo que el aficionado verdinegro espera, porqué otro partido sin la intensidad adecuada podría acabar con la paciencia de los más resignados.

Categories:ACB, Previa

Prèvia ACB J27 Penya – Alicante

PREVIA ACB J27 PENYA (13-13) – ALICANTE (7-19) (Dom 18:45, TDP y ACB360)

DE NUEVO NUESTRA QUERIDA X

Hablábamos antes de los encuentros frente al Valladolid y la semana pasada en Donosti, de que en Badalona eramos muchos los que teníamos esos partidos marcados con una X bien grande en el calendario, ya que después de las lesiones de English y Norel los seguidores verdinegros tienen claro que el equipo está muy justo de efectivos y que algunos partidos escapan a las posibilidades competitivas del equipo, al menos en estos momentos mientras esperamos a que los jóvenes sigan subiendo poco a poco el nivel, por lo que existen algunos partidos clave en los que se tiene la percepción de que son los que marcaran la tendencia clasificatoria del equipo esta temporada, se ganó al Valladolid en casa y se ganó en Donosti la semana pasada en nuestras dos primeras X, y la siguiente X nos viene ya esta misma jornada con la visita de un Alicante que quiere poner tierra de por medio entre ellos y Menorca y Granada y asegurarse de esta forma no complicarse la vida de cara a lograr la permanencia deportiva un año más en ACB.

Las rachas de los equipos, los números actuales, los números históricos, etc. todos dan como favorita clara a la Penya:

Siete partidos han disputado estos dos equipos en Badalona y los siete se han saldado con victoria para los locales, la mayoría de ellas con ventajas de alrededor de los 20 puntos, claro que la diferencia de potencial y objetivos de los dos equipos no se corresponde a la mayor igualdad que existe ahora mismo mirando sus plantillas al completo (aunque sin lesiones de por medio, mi discurso sería diferente).

Txus Vidorreta (foto : Aitor Bouzo)

El balance en los últimos partidos del Alicante empieza a ser preocupante, 1 victoria y 7 derrotas en los últimos 8 partidos dan que pensar en que no lo tendrán fácil para asegurar la permanencia, aunque Menorca y Granada no acaban de levantar la cabeza y eso permite cierto respiro a los alicantinos. La Penya, con 3 victorias y 5 derrotas tampoco está para lanzar cohetes, pero sus dos victorias (las famosas dos X) en los últimos 3 partidos han mejorado la moral y la confianza de los jugadores, entrenadores y aficionados verdinegros, que con la permanencia deportiva totalmente asegurada, se permiten soñar con una hipotética clasificación para el play-off que honestamente vemos bastante imposible, así somos en Badalona, de casi dar por deshauciado al equipo a imaginar clasificaciones europeas, pero bueno, mejor así, que aún queda mucha temporada como para quedarnos sin objetivos.

En el partido de ida, el Joventut no quiso ceder ante la creencia popular de entrenador nuevo, victoria segura y se llevó la victoria de Alicante en el debut de Txus Vidorreta en el banquillo local, encuentro que se mantuvo igualada hasta los instantes finales y que terminó cn 71 a 75 en el marcador.
Destacaron por los verdinegros Trias y Franch y por los alicantinos Doellman y Stojic, aunque lo más importante a destacar no fueron las estadísticas individuales de nadie sino algunas de las estadísticas de equipo: por un lado el abuso en el tiro exterior del Alicante, 34 tiros de 3 intentados frente a 24 intentos de tiros de 2, además con un mal porcentaje (10 de 34 = 29%) y por otro lado el dominio abrumador en el rebote ejercido por los verdinegros, 26 rebotes del Alicante frente a los 42 del Joventut. Con estos números, lo realmente extraño fue que el encuentro se mantuviera más o menos igualado hasta el final del mismo, ya que si bien la penya mantuvo pequeñas ventajas no consiguió rematarlo y tuvo que recurrir a dos acciones de mérito del genial Josep Franch para decidir en los instantes finales.

No es el Alicante un equipo del que haya visto muchos partidos esta temporada, hecho que no me permite analizar como quisiera su estilo de juego, me limitaré a resaltar ciertos aspectos básicos:

Pere Tomás y Heurtel (foto : Aitor Bouzo)

Hombres importantes: La rotación exterior está formada por sus 3 “bases” LLompart, Heurtel y el recién fichado Popovic más los aleros Hasbrouck y Stojic, por lo que en muchos momentos del juego coincidirán en pista dos de sus bases; en el juego interior son Doellman, Andriuskevicius y Rancik los que se reparten los minutos, la baja del eslovaco en los últimos encuentros ha dado mayor protagonismo a Rejón e incluso ha provocado el fichaje del veterano De Miguel para hechar una mano. La gran duda del encuentro está en saber si Rancik podrá reaparecer y si lo hace, en que condiciones se encontrará.

Estilo: tener a Txus Vidorreta en el banquillo garantiza la implicación de todos los jugadores y el esfuerzo máximo de cada uno, por lo que es difícil que los jugadores no demuestren buena actitud y química en los partidos. Buena presión defensiva al hombre sin balón aunque no me atrevo a hablar de si intentan imponer un ritmo alto de encuentro como intuyo o si prefieren jugar algunos momentos con posesiones más largas.

Para finalizar quiero destacar que el aspecto anímico también está del lado verdinegro, la victoria en Donosti ha dado mucha confianza y el Alicante, pese a perder muchos de sus últimos partidos por pequeñas diferencias llega a Badalona con una muy mala racha de resultados, no es que exista una gran diferencia de plantillas actualmente, pero en Badalona se confía plenamente en que las X mentales de los aficionados sigan siendo talismanes para el equipo verdinegro…y que aprovechen, que no quedan muchas X más en el calendario de aquí a final de temporada…

Categories:ACB, Previa

Prèvia ACB J26 Guipuzkoa – Penya (diumenge 12:30h, E3 i ACB 360)

PRÈVIA GUIPUZKOA -PENYA (Diumenge 12:30 , E3 i ACB360)

Coincidíem molts de nosaltres abans del partit enfront el Valladolid en que teníem aquell partit marcat amb una X ben grossa, era un dels partits d’aquesta segona volta on realment creiem que la Penya es podia emportar la victòria, com així va ser finalment, curiosament el calendari ens porta ara a jugar dos partits consecutius que comparteixen aquesta marca simbòlica, la benvinguda X gegant també està marcada a la meva agenda en el desplaçament a Donosti d’aquest diumenge i sobretot, sobretot, en el partit enfront l’Alicante de la setmana que ve a Badalona.

Però anem a pams, no crec que valgui la pena comentar massa coses del partit a València, primer pel previsible abultat resultat advers per nosaltres i segon perquè no es va poder seguir el partit per cap televisió i com que aquesta vegada no vam anar a València, no extrauré gaires conclusions d’un partit que no he vist. Tot i així, no cal investigar massa per veure que vam aguantar massa poc, a la primera escomesa valenciana, a les primeres rotacions que posaven de manifest la major qualitat i rotació de la banqueta valenciana, els nostres jugadors van claudicar. Massa d’hora? potser si, és preocupant la manera com ens deixem anar en alguns partits, però malgrat això no crec que el marcador final pogués canviar gaire, contra un València en ratxa i el nostre equip justet d’efectius, era complicat, molt complicat guanyar a València (no, no tenia la X marcada en aquest partit precisament); i sobre la tant comentada baixada de braços prematura de l’equip, em segueixo quedant amb les declaracions post-partit de Pepu i els jugadors, ho saben, els fa mal i ràbia, veuen el problema i treballen per arreglar-ho, molt pitjor seria que no se li donés importància…

ACB Photo / Surrallés

Arribem a Donosti sense més baixes que les ja nega-conegudes d’English, Norel i amb la manca d’informació habitual respecte a l’evolució de la lesió de Llovet, per tant amb l’equip actual al complert, Franch i Robinson com a bases, Jelinek, Pere i Hosley com a alers i Trias, McDonald, Flis i Todorovic al joc interior, més l’aportació (de moment més anecdòtica que una altra cosa) del júnior Homs. En el Guipuzkoa Basket l’únic dubte que tenen és si el nostre ex-jugador Albert Miralles millorarà prou de la seva gastroenteritis per poder jugar sense problemes, tot sembla indicar que si, ja que en l’entrenament de divendres ja ha pogut exercitar-se amb els seus companys.

En el partit d’anada disputat a Badalona, la Penya va guanyar el partit per un ajustat 75 a 73, partit en el que van destacar Trias (11 punts, 5 rebots, 17 de valoració) i English (14pts, 5rb, 16val) per part verd-i-negra i el polivalent Andy Panko (21pts, 7rb, 19val) amb l’ajuda de Tskitishvili i Salgado des del perímetre, amb 3/6 i 4/8 en el llançament triple respectivament. El Joventut en el seu intent de protegir la zona de les cistelles senzilles, concedeix moltes vegades el llançament exterior als seus rivals, així va ser en el partit d’anada on el l’equip de Donosti va llençar les mateixes vegades de 3 punts que de 2, per sort badalonina l’encert no els va acompanyar del tot (9/29, 31% en T3) i la victòria es va quedar a Badalona.

Als equips de Pablo Laso se’ls hi fan llargues les temporades, ja fa anys que passa el mateix, comencen la lliga a un nivell espectacular, aconseguint victòries de mèrit i lluitant fins als darrers partits amb possibilitats d’entrar als llocs de copa del rei, però arriba un moment en que baixen de cop el nivell, normalment coincideix amb el tall de la copa, però aquest any, que estaven millor que mai al principi de lliga, la baixada ha arribat abans, entre el final de primera volta i el que portem de la segona acumulen un balanç de 2 victòries i 11 derrotes en els darrers 13 partits, quan van començar amb un esperançador rècord de 7 – 5 en els primers dotze partits. Els motius? a vegades els equips busquen els “màxims” de forma que més convenen al seu calendari, tal vegada Laso (al igual que el Manresa moltes temporades, per exemple) busqui començar com una moto per acumular victòries en l’inici de lliga i que això els permeti competir amb més tranquil·litat en la resta de temporada, encara que això comporti que la benzina de l’equip no aguanti més que mitja lliga, o potser l’escouting dels rivals aprengui amb el pas de les jornades a frenar les armes de Laso, no ho se, però semblen dues opcions raonables, potser, com quasi sempre és una combinació de factors.

El cas es que per diferents motius, els dos equips arriben en situacions similars al partit, balanç de 2 victòries i 6 derrotes en la segona volta per tots dos equips i veient que el partit és una bona oportunitat per trencar la dinàmica negativa, ja que enfront no tenen un rival que estigui en una gran forma precisament. Segur que a Donosti també tenen marcat amb una X aquest partit en els seus calendaris.

Laso utilitza una rotació llarga, de 10 jugadors, amb els minuts de joc molt repartits, els que més juguen són els pilars de l’equip: l’incombustible Andy Panko i el killer Jimmy Baron, amb uns 30 minuts de mitjana per partit cada un, tant en el joc interior com en la direcció d’equip encara està més repartit, tot i que Miralles i Doblas acostumen a formar la parella interior. Salgado i Úriz es reparteixen quasi al 50% els minuts en la posició de base.

Amb els minuts tant repartits és normal que les estadístiques individuals també estiguin molt repartides, sobresurten els que ja hem comentat, Panko (12pts, 5,8rb per 14 de valoració) i Baron amb el seu llançament exterior (14,9 punts però “només” 10,2 de valoració). Doblas i Miralles apuntalen el joc interior amb 10pts 5 reb i 10,1 de valoració pel primer i 8 i 6 i 8,5 de valoració pel segon.

Compte amb els darrers partits de Panko, que excepte en el derbi basc enfront el Bilbao on va tenir problemes amb les faltes personals, acumula actuació destacable rere actuació memorable, com els 31 punts i 8 rebots per un 41 de valoració enfront el Madrid que li van servir per aconseguir l’MVP de la jornada tot i la derrota ajustada del seu equip. Baron també està en forma, la darrera jornada enfront el Valladolid no va estar encertat, però a les 3 jornades anteriors acumulava una mitjana de 20 punts per partit amb un total de 10 de 22 en T3, haurem de vigilar de prop el llançament exterior de l’americà.

Andy Panko, el líder donostiarra (Foto: Aitor Arrizabalaga)

ANÀLISIS PER POSICIONS

Bases
Salgado / Úriz -vs- Robinson / Franch

Salgado i Úriz formen una parella ideal pel joc ràpid del Guipuzkoa, elèctrics i complementaris, el tir exterior i l’habilitat en la passada de Salgado fan parella amb la bona defensa i les ràpides penetracions d’Úriz. Robinson i Franch hauran d’estar molt atents en defensa, ja que si els bases dosnostiarres aconsegueixen trencar massa fàcilment la primera línia de la penya, les pilotes doblades tant pels tiradors com pels pivots poden fer molt de mal.

Alers
Baron / A. Sànchez / Panko / Lorbek -vs- Jelinek / Hosley / Pere Tomàs

Els dos homes més importants es reparteixen el perímetre donostiarra, l’extraordinari llançament exterior de Baron és una amenaça constant des del 6,75 (o 7,25 si fa falta), Panko fa de tot i tot ho fa bé, capaç de pujar la pilota si fa falta, amb un bon llançament exterior, penetra per força o per tècnica, és el segon màxim rebotejador de l’equip (pot jugar de 4 si convé)…sense dubte el líder i millor jugador de l’equip. El relleu el donen l’eslovè Lorbek bon llançador (no sempre ficador per sort per nosaltres) i l’intens Alfonso Sànchez, que un cop superades les greus lesions que han trencat una mica la seva projecció, ha trobat a les ordres de Laso un bon lloc per recuperar poc a poc el bon nivell que apuntava.
Hosley i Pere tindràn feina amb Panko, molta, però són bons defensors i no li concediran masses cistelles fàcils. El punt clau serà la defensa sobre Baron, tots sabem que Jelinek encara no és un bon defensor, que es despista amb massa facilitat en els talls o que té dificultats en passar els bloquejos…concedir-li mig metre a Baron si aquest té el dia, es l’equivalent a un suicidi. No seria estrany que Pepu decidís jugar bastants minuts amb Pere i Hosley junts, ja que Baron no acostuma a ser un bon penetrador i per tant en Pere podria defensar-lo bastant a sobre sense molta por a que el trenqui per velocitat.

Pivots
Miralles / Tskitishvili / Doblas / Kone -vs- Trias / Flis / McDonald / Todorovic

La reconversió de Miralles en jugar com a 4 garantitza al joc interior dels de Laso, molts kilos dintre de la zona, Doblas segueix aportant el de sempre, lluita, esforç, cor i algunes pinzellades de qualitat sorpresives pel gran públic, ja fa anys que dic que m’encantaria tenir-lo com a pivot al meu equip…Tskitishvili és el 4 obert que necessiten tots els equips per descongestionar la zona, mortífer des dels 6,75 no se lo poden concedir espais, Trias i Flis hauran d’estar molt a sobre. Kone, té un físic espectacular, amb especial capacitat per capturar els rebots i un potencia de salt molt destacable.
Si enfront el Valladolid deia que havíem d’aprofitar que no tenien ningú per parar a McDonald, a Guipuzkoa no serà el cas, Doblas, Kone i Miralles si fes falta no li posaran les coses fàcils a l’americà de la penya, que de totes maneres ha de seguir rebent al pal baix per jugar-se l’1 contra 1 o per doblar la pilota si venen ales ajudes. Trias ha d’aprofitar millor aquests dobles marcatges a McDonald per fer un pas endavant en anotació.

David Doblas, força dins la zona (Foto: Víctor Salgado)

LES CLAUS

– El percentatge en el T3 del Guipuzkoa, tant si defensem en individual com en les zones “tancades” que utilitza Pepu, especialistes com Baron i Tskitishvili i bons llançadors com Panko, Lorbek o Salgado ens poden fer un fill.
– La superioritat física interior del Guipuzkoa per acumulació d’homes.
– El ritme ràpid de joc de tots dos equips, hem de controlar les pèrdues de pilota i la precipitació verd-i-negra. Córrer? si! però si no tenim avantatge, també hem de saber frenar i jugar en posicional.
– La pressió per la necessitat urgent de victòria del Guipuzkoa, jugant a casa, aquesta pressió serà encara més alta, hem d’aprofitar els seus nervis, nosaltres ja estem salvats.
– Hem de jugar en equip sobretot en els mals moments, massa jugadors verd-i-negres intenten arreglar el partit tot sols quan les coses no van bé, aquesta no és la manera, han de tenir el cap clar i seguir jugant encara més en equip.

———————————————————————————————————————————

Categories:ACB, Previa

Prèvia ACB J24 Penya – Valladolid

Saltó la bomba en Valladolid en este inicio de semana, Lamont Barnes decidió abandonar al equipo de pucela debido a los retrasos en el pago de su salario, así pues el jugador ha decidido no esperar más a que se regularice la situación y ha dejado a la revelación de la liga muy cojo en su juego interior de aquí hasta final de temporada, el objetivo del play-off se hace un poquito más difícil con esta baja, pero los hombres de Fisac han demostrado que son un verdadero equipo y entre todos intentarán minimizar la baja de Barnes.

En Badalona, al contrario, han podido disfrutar de unos días de calma, después del aluvión de rumores vividos en la previa de su último partido frente al Madrid que relacionaban a su entrenador, Pepu Hernández, con el banquillo del club blanco tras la dimisión de Messina. Al final, nada de nada, al menos de momento, se confirma la continuidad hasta final de temporada de Emanuele Molin como entrenador del Madrid, aunque las noticias siguen insistiendo en que Pepu tiene muchas papeletas para ser el próximo entrenador merengue a partir de la próxima temporada. En una entrevista concedida a Televisió de Badalona, el propio Pepu recordaba que tiene una temporada más de contrato con la Penya, contrato que tiene toda la intención de cumplir, al menos de momento.

Estadísticas históricas en mano la Penya lo tiene todo a favor para conseguir la victoria en el partido de esta jornada, la última vez que el Valladolid se llevó la victoria de Badalona fue en la temporada 99/00, desde entonces el balance es de 9 victorias a 0 para los locales ¿será este el partido que romperá la racha?

Marcus Slaughter (ACB Photo / C.Minguela)

¿COMO LLEGAN AL PARTIDO?

La Penya llega al partido tras cuatro derrotas consecutivas, primero fue en casa contra el Estudiantes por 86-95, luego la paliza recibida en Manresa 99-67, el Bilbao también pescó en Badalona aunque con un resultado más ajustado 76-80 y este fin de semana pasado perdieron en Madrid por un excesivo 78-60.
El Valladolid en cambio presenta un balance de 2 victorias y 2 derrotas, las dos victorias conseguidas en casa frente a Manresa 90-64 y la campanada contra el Madrid 74-65 y las dos derrotas como visitantes, primero en Bilbao 93-70 y este domingo pasado en Valencia por 68-64.

El Joventut presenta las bajas ya conocidas para toda la temporada de English y Norel, así como la de Nacho LLobet, sin tiempo definido para su reaparición, mientras que el Valladolid se presenta en Badalona con la ya comentada baja de última hora de Lamont Barnes debido a problemas económicos.

Sin duda el jugador que llega más en forma al partido es Marcus Slaughter, que ha conseguido en los cuatro últimos encuentros 20 – 5 – 19 y 27 puntos de valoración para su equipo, además de ser un fijo en los resúmenes de las jugadas más espectaculares de la jornada. En la Penya la regularidad de Jordi Trias ha sido la mejor opción para su equipo en los partidos recientes.

ANÁLISIS POR POSICIONES

Bases
Robinson – Franch – Homs // Dumas – Stanic

Ligera ventaja vallisoletana en esta posición, aunque solo sea por regularidad, el talento verdinegro parece superior, pero tanto Robinson como Franch alternan las buenas y las malas actuaciones de manera demasiado imprevisible, Dumas es un seguro de vida (quien lo diría en Badalona hace 10 años cuando le trajeron a la ACB, cuando era todo inseguridad propia de la edad) Stanic ha acabado por encontrar lo que su entrenador espera de el y ha recuperado el nivel demostrado el año anterior con el Obra.

Aleros
Jelinek – Joan Tomás – Ventura – Pere Tomás – Hosley // Van Lacke – Diego García – Jason Robinson – Isaac López

La penya depende de que Jelinek y Pere sigan afianzando su paso adelante en el ataque verdinegro, Hosley sigue a buen nivel aunque a veces debe tomar responsabilidades a las que no está acostumbrado y se precipita en sus acciones. Van Lacke, Diego García y Jason Robinson garantizan el 200% de intensidad en cada partido, además de contraataques y tiro exterior por supuesto, Isaac López es el especialista en el tiro que sale como microondas, además de no desmerecer la intensidad de sus compañeros. Ventaja clara visitante que la penya intentaré minimizar contando con el crecimiento partido a partido de sus nuevos valores.

Pívots
Trias – Flis – McDonald – Todorovic // Baez – Nacho Martín – Slaughter – Edu Ruiz

La baja de Barnes da ventaja a la Penya en las posiciones interiores y más si la mejora de Flis y la incorporación de Todorovic en la rotación sigue lo apuntado frente al Bilbao y Madrid, Trias sigue a lo suyo, regular como pocos y McDonald debe aprender a jugar sin tantos espacios como le daba la presencia de English en el exterior, el Valladolid no tiene en su plantilla a ningún 5 como McDonald, ya que excepto Barnes todos los que quedan son 4 más o menos fuertes, cierto que Baez y Slaughter pueden asumir ese rol, pero no es su posición natural y pueden sufrir frente a un pívot puro como McDonald.

La baja de Barnes se notará en Valladolid (Foto:EFE)

LAS CLAVES DEL PARTIDO

– Contraataques vallisoletanos. La penya tiene un muy mal balance defensivo y Van Lacke y Diego García son especialistas en correr el contraataque.

– Penetraciones en estático. Lo mismo que los contraataques pero para el ataque estático del Valladolid, los pívots de la Penya deberán estar muy atentos a las ayudas en las penetraciones de Dumas, Stanic y Van Lacke sobretodo.

– McDonald al poste bajo. Sin Lamont Barnes le será difícil al Valladolid parar el juego de espaldas cerca del aro del pívot verdinegro.

– Rotaciones. El Valladolid tiene muy definidas sus rotaciones, un poco cojas ahora en la posición de pivot, pero seguro que llegará suficientemente fresco al final de partido. En la penya el aumento de minutos de Jelinek y Flis y la entrada en la rotación de Todorovic debe permitir que los titulares tengan esos minutos de respiro que les permitan llegar al máximo en los momentos decisivos, déficit del equipo en los últimos encuentros.

Categories:ACB, Previa

Prèvia ACB J23 Madrid – Penya

Messina ha dimitit!!! La noticia ha saltat avui a la tarda i s’ha estès com la pólvora pels mitjans de comunicació basquetbolístics. El detonant final ha estat el pèssim partit que els madrilenys van jugar ahir enfront el Montepaschi Siena, on a la mitja part ja perdien de 23 punts, al finalitzar el partit el tècnic italià va utilitzar la roda de premsa per demanar perdó als aficionats blancs i just després (o divendres al matí segons altres informacions) va presentar la seva dimissió als responsables de la secció de bàsquet del Real Madrid.

Messina va arribar fa un any i mig al club provinent del CSKA Moscow, on havia entrenat les darreres 4 temporades aconseguint els 4 títols de la Lliga Russa i 2 campionats i 2 sub-campionats de l’Eurolliga, convertint-se en probablement l’entrenador més reconegut de tota Europa. La seva trajectòria al Madrid no ha estat ni de bon tros tant idíl·lica com la que va viure a Moscou, la temporada passada va ser eliminat en les semi-finals de la lliga pel posterior campió, el Baskonia i en la Copa del Rey, tot i classificar-se dos anys consecutius per a la gran final, les ha perdut totes dues enfront el seu màxim rival el F.C.Barcelona. Precisament les derrotes enfront el F.C.Barcelona són una de les grans causes de la mala sintonia entre l’entrenador italià i l’entorn de la capital d’Espanya, tant els aficionats, com la premsa, com la pròpia directiva no han acabat de pair les diverses pallisses i la sensació de superioritat que ha demostrat el barça en els seus enfrontaments directes.

Alguns mitjans diuen que no li van acceptar i que han intentat convèncer Messina perquè re-considerés la seva decisió, en tot cas, l’important és que l’entrenament d’avui divendres ja l’ha conduït el fins ara entrenador ajudant Emanuele Molin, que és qui dirigirà l’equip en el partit contra la Penya de demà dissabte, en principi de manera interina fins que es trobi el substitut adequat.

Però qui és Emanuele Molin?

Llegim en la multitud d’articles que parlen del cas, que Emanuele Molín, nascut a la ciutat italiana de Mestre l’any 1960, és entrenador ajudant de Messina desde l’any 2000, acompanyant-lo en la seva trajectòria professional primer a Bolonya, després a Treviso, quatre anys a Moscou i finalment al Madrid la darrera temporada i mitja. Anteriorment havia compaginat anys alternant les tasques d’entrenador ajudant amb les de primer entrenador de diversos equips de les categories inferiors de la Benetton de Treviso, però curiosament mai ha estat primer entrenador de cap equip sènior…fins demà, que s’asseurà a la banqueta d’un dels equips més importants d’europa com és el Real Madrid.

Els primers rumors sobre el futur de la banqueta madridista apunten en quatre possibles direccions, una opció és la possible continuïtat de Molin fins a final de temporada, depenent dels resultats i de la química dins del nucli dur de l’equip. La segona apuntava cap a l’ex-jugador i ex-entrenador madridista Clifford Luyk, però fonts del club blanc ja l’han desmentit al·legant motius de salut de l’implicat. La tercera via ens porta cap al nostre estimat ex-entrenador Aíto Garcia Reneses, que com tots sabeu es troba sense equip després de la seva recent destitució del conjunt de l’Unicaja de Màlaga. I la darrera opció i la que ens afecta directament a nosaltres, és la que comenta que el Madrid estaria disposat a pagar un traspàs a la Penya per emportar-se a Pepu Hernández i convertir-lo desde ja mateix en el seu nou entrenador.

Tenint en compte l’actual situació econòmica de la Penya i que Pepu tot i rebaixar molt el seu catxé, segur que cobra un bon sou, que faríeu si vingués el Madrid i oferís diners per emportar-se en Pepu, vendríeu? si? no? per quant?

Com arriba la Penya al partit

Foto: Surrallés

Després de l’escandalosa desfeta patida a Manresa ara fa dues setmanes, la honrosa derrota de la setmana passada a casa enfront el Bilbao va calmar els ànims de l’afició verd-i-negra. No es va aconseguir la victòria però es va recuperar una mica la dignitat perduda, amb una gran actitud per part de tots, l’equip va aguantar fins que se li van acabar les forces…i tot i així va ser capaç de seguir-ho intentant ja sense forces, això precisament és l’única exigència del públic de Badalona envers el seu equip, que donin el 110% en tots els partits. Contra el Bilbao es va fer i així ho va saber reconèixer l’afició, aplaudint el seu equip a l’acabar el partit tot i la derrota. D’aquesta manera, els de Pepu ja han d’haver entès que el resultat no és el més important ara mateix, però si l’actitud que demostrin sobre la pista.

El viatge a Madrid, abans de la bomba informativa provocada per la dimissió de Messina, s’afrontava amb poques esperances entre la massa social de la penya de poder aconseguir la victòria en un camp on fins la desfeta de dijous enfront el Montepaschi, el Madrid encara hi estava imbatut i encadenava 18 victòries consecutives entre lliga ACB i Eurolliga…estadísticament imposa respecte, eh? el cas es que ara, amb les novetats en la banqueta merengue s’obre una gama immensa de possibilitats…que és la manera correcta de dir que no tinc ni idea de com reaccionarà la plantilla blanca al canvi d’entrenador. El més probable és que surtin molt motivats a la pista, primer per intentar esborrar la mala imatge mostrada en els darrers partits, amb derrotes a Valladolid i la ja comentada a casa enfront el Montepaschi i sobretot per reivindicar la seva vàlua com a jugadors de cara a les impressions que en pugui extreure el futur tècnic, ja sigui amb la continuïtat de Molin o l’arribada d’algú de fora.

Així que si algú esperava trobar un Madrid adormit i relaxat, ja s’ho pot anar traient del cap, per contra, la part positiva de tot això és que aquestes ganes de reivindicar-se siguin, com passa moltes vegades, unes ganes excessives i que això és transformi en precipitació i mala presa de decisions. Una altra lectura optimista d’aquesta motivació local pot ser que les reivindicacions individuals de cada jugador repercuteixin en el joc de l’equip, en resum, que cadascú faci la guerra pel seu compte. Si la penya estès forta mentalment podria intentar aprofitar aquests possibles efectes negatius del seu rival, tot i que la qualitat inqüestionable de la plantilla madridista fa que aquestes possibilitats siguin realment bastant minces.

Repassem la plantilla del Madrid per si algú s’ha perdut en els seus fitxatges d’hivern:

Bases:
Pablo Prigioni: director, passador privilegiat, guanyador nat, gat vell, murri.
Sergio Rodríguez: talent innat, assistències impossibles, màgia, tir molt millorat, irregular.
Sergi Llull: polivalència, potencia, intensitat màxima, guanyador, líder, defensa asfixiant.

Alers:
Tucker: tirador de ratxes imparables, sacrifici defensiu intermintent.
Vidal: intens, potent, defensa, decisió en les penetracions.
Suárez: fort, caràcter guanyador, polivalent, ajuda en tots els apartats del joc i sorprenentment aquesta temporada: TIRADOR.
Velickovic: anotador, ala-pivot adaptant-se a la posició de 3, falta de confiança, s’auto-elimina en alguns partits, bons braços per als rebots, intimidació.

Pívots:
Felipe Reyes: lluita, sacrifici, rebot, intensitat, millora continua, lideratge, evolució com a 4, cada cop millor tir.
Mirotic: la nova perla, fonaments tècnics, tir exterior, intensitat, confiança, joc de peus.
Fischer: rebot, defensa, intimidació, contundència.
Tomic: moviments d’esquenes, tir exterior, talent ofensiu, dèbil físicament, poca intensitat defensiva.
Begic: alçada, rebot, intimidació, fortalesa.

ACB Photo

Fan una mica de por aquests noms eh? està clar que si ells juguen a un bon nivell, la seva plantilla és molt superior a la nostra, sobretot a tal com ha quedat la nostra després de les baixes, esperem que l’excés de ganes i la desorientació deguda als mals resultats i al canvi d’entrenador els hi passi factura i ens doni opcions de lluitar per la victòria…difícil, però no impossible, la Penya ha d’anar a Madrid a jugar com va fer contra el Bilbao, lluitar per cada pilota, córrer al contra-atac quan es pugui però ralentitzar una mica el joc quan no hi hagin opcions clares de córrer, per tal de no malgastar energies i poder arribar al final del partit amb el cap ben fresc. L’altre manera d’arribar al final de partit amb forces seria ampliant els jugadors que entren en les rotacions, però aquest tema ja el vaig tractar prou la setmana passada i tot i seguir pensant que s’hauria de comptar amb un parell de jugadors més per millorar la intensitat del joc, no em faré més pesat aquesta setmana, la setmana que ve ja en tornarem a parlar.

Aprofito per estrenar secció dins de les prèvies, amb la col·laboració d’alguns amics basquetbolístics, intentaré que l’apartat de les claus del partit l’escrivim una mica entre tots i almenys avui que la cosa es veu difícil, que ho fem amb una mica de bon humor, us presento:

L’opinió del Gurú, la clau perquè guanyi la penya

– Implicar a tots els jugadors en el partit – Enric Ribó
– Aprofitar l’efecte Messina – Txispas
– Atreviment del bressol enfront un rival en un moment delicat – Txispas
– Que juguin els nens i a la que els peguin els denunciem per abús de menors – Jose Messeguer
– Si fos veritat seria el record Guiness!!!!! – Roger Juan

Que la força ens acompanyi!!!

Categories:ACB, Previa

Prèvia ACB J22 Penya – Bilbao

Después de la dolorosa derrota en Manresa, en Badalona ha tocado semana de reflexiones, el equipo se debe manejar ahora sin objetivos claros sobre los resultados de la temporada, eso es lo que remarcaba Pepu en sus reflexivas declaraciones: parece claro que el objetivo del play-off es inalcanzable, o al menos no exigible tal y como ha quedado de diezmada la plantilla, el descenso no parece una opción real a no ser que Menorca y Granada consiguieran ese revulsivo que no será fácil de conseguir, así que la Penya está ahora mismo en tierra de nadie, no mira para arriba y intenta no tener que mirar para abajo…la afición sabe que la segunda vuelta se va a hacer larga, que no es descartable que no se gane ningún partido de aquí hasta el final de liga, pero lo que no está dispuesta a permitir es que su equipo no se esfuerce o que baje los brazos al menor contratiempo.

Llegados a este punto, me permito haceros partícipes de lo que lleva días rondando por mi cabeza: ahora mismo la plantilla de la Penya ha quedado reducida a 8 jugadores del primer equipo, de los cuales, Dimitri Flis apenas cuenta para Pepu, por lo que lo dejaríamos en que son 7 jugadores los que utiliza Pepu con cierta frecuencia: Russell Robinson, Josep Franch, David Jelinek, Pere Tomàs, Quinton Hosley, Jordi Trias y Will McDonald. Los periódicos, revistas y webs especializadas llevan semanas llenando sus páginas con artículos sobre la baby penya, sobre los “niños” que se convocan, sobre la media de edad del equipo, etc. pero lo cierto es que a excepción de Nacho LLovet, que si que parecía contar con la confianza de Pepu antes de que una inoportuna lesión le tenga parado por un tiempo indefinido, el resto de convocados no han disputado minutos de calidad en el equipo. Pepu parece decidido a jugar la 2a vuelto con esos 7 jugadores y medio, alegando que no se deben quemar etapas en los jóvenes a excesiva velocidad, bien, hasta ahí estamos de acuerdo, pero la situación actual del equipo es un poco diferente, la presión por los resultados no existe, el aficionado es consciente de lo que hay y por si esto fuera poco, el aficionado verdinegro se caracteriza por ser muy exigente con sus jugadores…excepto si vienen de la cantera. Si a Pepu le preocupa la presión que el público pueda meter a los Homs, Joan Tomás, Barrera, Suárez, Todorovic,… alguien debería explicarle esta curiosa idiosincrasia de la gente de Badalona, que no se preocupe que no habrán los famosos murmullos del olímpic para los chavales. No estoy pidiendo que tengan que jugar 20 minutos por partido, ni 15, simplemente que algunos de ellos entren en la rotación, en tandas de 3 o 4 minutos si hace falta, pero que amplíen la rotación del equipo al menos hasta los 9 o 10 jugadores, porqué de esta manera podremos apretar los dientes atrás y conseguir que no les fallen las fuerzas a nuestros titulares, que son los que siguen teniendo que tirar del carro, por supuesto. Que opináis vosotros sobre este tema?

Sobre el partido, el Bilbao Basket tiene toda la teoría a favor para llevarse la victoria de Badalona, una larga plantilla, cada vez más acoplados, llegan en buena racha y sin lesiones importantes, todo lo contrario que los locales vaya. En el partido de la primera vuelta la Penya llegó a bordarlo en una primera parte de ensueño, aunque en la segunda el Bilbao remontó hasta conseguir perder por una pequeña diferencia de 7 puntos, average que también tendrán en cuenta si consiguen asegurar la victoria.

Muchos ex-verdinegros en el cuadro bilbaino que retornan a la que fue su casa, empezando por el eterno Paco Vázquez, que se llevará otra sonora ovación como cada vez que viene a Badalona, el querido-odiado-vuelto a querer-vuelto a odiar-el tiempo va cerrando heridas Àlex Mumbrú y uno de los jugadores más señalados como responsables en la pésima segunda vuelta de la temporada pasada, Eduardo Hernández Sonseca, seguro que tendrá ganas de demostrar algunas cosas.

Demos un repaso rápido a las plantillas de ambos equipos:

Robinson – Franch – Homs / Jelinek – Pere Tomás – Hosley – Ventura / Trias – McDonald – Flis – Todorovic – Suárez

Jackson – Fisher / Blums – Vasileiadis – Warren – Mumbrú – P.Vázquez / Banic – Hervelle – Mavroeidis – Sonseca

No vamos a hacer un análisis detallado posición por posición porqué ahora mismo la ventaja parece clara para los visitantes en todas ellas, que cuentan con una de las plantillas más compensada de toda la acb: Físico, tiro exterior, jugadores microondas, aleros altos potentes, interiores con tiro exterior, exteriores que postean cerca del aro, rebote. Poco a poco van encontrando la química necesaria para rendir acorde a su potencial después de una primera vuelta donde les costó más tiempo de lo debido coger una buena dinámica, pero ahora mismo se encuentran cada vez más a gusto como equipo y están claramente mirando hacía arriba.

Mucho tendrá que cambiar y sorprender la penya para conseguir romper las dos dinámicas, la suya descendente y la bilbaína ascendente, eso si, está claro que se puede perder, pero sin bajar los brazos y luchando cada balón como si fuera el último de la final de la liga europea. Esta es actualmente la única exigencia que la afición de Badalona tiene con su equipo.

Categories:ACB, Previa
%d bloggers like this: