Arxius

Archive for the ‘Noticies de Premsa’ Category

Villacampa comenta l’actualitat – El Punt (declaracions a Ser Catalunya)

Villacampa: «Pepu té contracte»
El president de la Penya assegura que els contractes «en principi s’han de complir»
10/05/11 – Badalona – Xavi Ballesteros

Jordi Villacampa va fer ahir un repàs a diferents aspectes de l’actualitat. El màxim responsable verd-i-negre, en declaracions a L’hora L de SER Catalunya, va treure ferro a la situació del club: «Mediàticament quan surt a la llum pública que estem en concurs sembla que no hi ha solució, quan no és així sinó que és per protegir-te, ens hi acollim voluntàriament, tenim actius que no podem vendre i ens ha passat en un moment de crisi econòmica, i ens hem d’esperar per poder-los activar. La gent també confon el deute, el dèficit… Quan vaig arribar aquí hi havia caos econòmic, esportiu i econòmic, però ens en sortirem com llavors.» Villacampa va deixar clar que a l’estiu caldrà suar per fer la plantilla, però que tot i que el Joventut estigui en concurs de creditors «es podrà fitxar i desfitxar, caldrà fer un pressupost acurat». El president verd-i-negre, que ja fa més d’una dècada que ocupa el càrrec, va ser sincer quan va explicar com ha viscut el curs: «Ha estat una temporada molt difícil i molt dura, una situació complicada però en vies de solució.» També se li va preguntar si la continuïtat de Pepu estava garantida. Villacampa va ser clar: «Pepu té contracte en vigor; els contractes, en principi, s’han complir.» Finalment va fer referència al conflicte obert de l’ACB, en què la Penya no és cap dels 12 clubs rebels: «Nosaltres som una divuitena part de l’ACB i s’ha de decidir a dins, els 18 clubs tenim la mateixa idea, però el problema no és el Portela, s’ha de sotmetre a assemblea; hi va haver una escissió de quatre clubs que van decidir anar a l’Eurolliga per jugar per sempre i aquests, fora dels estatuts, estan fent la seva.»

enllaç a la notícia

La Penya haurà d’indemnitzar Bueno – El Punt

La Penya haurà d’indemnitzar Bueno
27/04/11 – Badalona – EL 9

Més maldecaps per al DKV Joventut en l’aspecte econòmic després que el jutjat social número 21 de Barcelona ha condemnat el club a indemnitzar Antonio Bueno amb 450.000 euros per acomiadament disciplinari improcedent del jugador. El club verd-i-negre va rebre ahir la sentència judicial i estudia si presenta o no recurs. Té cinc dies de termini per fer-ho.

Antonio Bueno va caure el maig de l’any passat des d’un tercer pis a Madrid. La caiguda li va provocar greus ferides a la columna vertebral, als turmells, als braços, als canells i a la zona lumbar i va haver de passar per la sala d’operacions. Li quedava un any de contracte i la Penya va basar l’acomiadament en la possible relació de Bueno amb una associació que havia influït negativament en la seva conducta i considerava que la caiguda havia estat resultat d’una imprudència del jugador.

El club estudia recórrer contra la sentència, que l’obliga a pagar 450.000 euros

enllaç a la notícia

Categories:Noticies de Premsa

Penya i Pepu – Blog i Continuació

CAN MISÈRIES
20 d’abril del 2011 – codicat

Fa un temps al BiC vam comentar com els diners s’havien convertit en l’aval dels entrenadors per seguir a la banqueta temps després que els directius hagin perdut tota confiança en la seva capacitat per treure el màxim rendiment a l’equip. Efectes directes de la crisi econòmica que colpeja el món en general i el bàsquet en particular. L’últim club a trobar-se amb la dificultat de no voler el tècnic però no poder-ne pagar l’adéu té la seu a Badalona. El DKV Joventut desitjaria veure Pepu Hernández a quilòmetres de distància, però es resigna a haver-lo d’aguantar fins al final del contracte, l’estiu de 2012.

Jordi Villacampa no ho confessarà però des dels primers dies de convivència que li fa la sensació que Pepu va ser l’elecció equivocada. I no perquè Pesic, l’alternativa quan es va destituir Sito Alonso, estigui triomfant a València. És quelcom més. La forma de ser, els mètodes de treball, res li feia el pes al president. Això era a l’inici, ara directament no el pot ni veure. L’engegaria ara mateix, però no pot. El motiu és simplement econòmic. Pepu va entrar al vestidor després de l’enèsim ridícul a Granada per deixar clar als jugadors que no pensa marxar. Tampoc la dinàmica de la Penya des de les lesions de Norel i English no ajudarà que ningú el vingui a buscar.

Les males vibracions de Villacampa van començar a notar-se ben aviat. El passat estiu el representant de Pepu va oferir-lo al València i a la Penya, enlloc d’enfadar-se perquè tenia contracte fins al 2012, no amagaven que somiaven en l’arribada d’una oferta. Treure’s de sobre un entrenador que no et fa el pes i a sobre cobrant, ganga. Però la directiva valencianista va optar pel perfil baix i sobretot barat de Manolo Hussein. El segon tren de l’oportunitat va passar amb la dimissió d’Ettote Messina al Madrid. El Joventut va oferir totes les facilitats quan els blancs van consultar la disponibilitat d’endur-se el tècnic madrileny, ja que a Badalona eren conscients que l’equip aniria a pitjor i podia ser que l’experiment Molin funcionés. Les dues opcions obligaven a no perdre el temps, però al Madrid no tenien clara l’opció Pepu, així que tampoc hi va haver res a fer.

La temporada ha seguit avançant i el desastre ha agafat forma via pallisses històriques. El problema és que el deute de la Penya es mou sobre els 15 milions i enguany el pressupost és de 6,4 quan els ingressos previstos són 4, així que se sumaran 2,4 milions extres a la motxilla. No es va poder fer cap fitxatge i encara menys destituir Pepu Hernández. I el tècnic no plegarà perquè té un sou alt, molt per sobre del salari mínim (uns 180.000 euros) dels tècnics ACB, que només mantindrà si fitxa per un equip poderós, opció inviable vist el rendiment del DKV. El madrileny ja ha comunicat al club que si volen despatxar-lo, no perdonarà un euro. La falta de química entre les dues parts és palpable. L’entrenador es queixa que quan va signar era conscient que rebaixarien el pressupost, però no que les condicions serien tan dolentes. Se sen enganyat, segurament tant com els dirigents del Joventut, molt descontents amb la forma de treballar del tècnic, sense poder fer-hi res.

El futur immediat de la Penya és ben galdós. Té un entrenador que no vol, però se l’ha de quedar. Després del ridícul contra el Gran Canària la direcció esportiva va reunir-se amb Pepu per exigir-li una reacció. Ja es va veure a Granada, en què l’única mesura va ser castigar Jordi Trias, l’únic dels fitxatges que té contracte en vigor per la pròxima temporada i un jugador d’ètica de treball impecable, malgrat ser capaç en determinades coses de desesperar un tècnic. Ara els responsables del club han provat una altra via, reunir-se amb els jugadors per esbroncar-los, obrint la porta a qui vulgui tocar el dos. A veure si té més efecte, amb el Barça d’inoportuna prova del cotó. I una multa? Doncs inviable en un grup que ha acceptat cobrar la meitat de la fitxa fins a final de temporada, quan se’ls pagarà tot, si no hi ha problemes de liquidesa. Tampoc és fàcil planificar la pròxima temporada encara sense patrocinador, estudiant fórmules (sense trobar-les) per reduir el pressupost en dos milions i pendent de què passa amb el tècnic. La perspectiva de tenir-lo un any més quan no el pots ni veure i penses que no és l’adequat ni per obtenir un bon rendiment del primer equip ni per fer progressar els joves, que és la clau de futur, és ben trista. Però no pots permetre’t l’adéu. Què fas?

enllaç a la notícia

Categories:Noticies de Premsa

Villacampa els toca el crostó – El Punt

VILLACAMPA ELS TOCA EL CROSTÓ
El president del DKV Joventut baixa al vestidor, recrimina als jugadors la falta d’actitud i els diu que qui vulgui ja pot marxar
20/04/11 02:00 – Badalona – X. BALLESTEROS / J. CREIXELL

(foto: : Jordi Montraveta)

El tercer daltabaix consecutiu en la lliga, a la pista d’un Granada gairebé descendit, i les posteriors declaracions de Pepu Hernández carregant clarament contra alguns jugadors –«estic fent la meva feina, però hi ha jugadors que es deixen entrenar i d’altres que no»–, han enrarit encara més l’ambient carregat que es viu a l’Olímpic de Badalona. El DKV Joventut va en caiguda lliure i en les darreres jornades està oferint una imatge impròpia. És un conjunt trencat, en descomposició i sense compromís que sembla haver abaixat la persiana abans d’hora tot i que fins fa quatre dies encara tenia possibilitats de lluitar pel play-off. Una possibilitat esvaïda del tot després de les últimes tres desfetes.

Amb vista d’aquesta situació, el president de la Penya, Jordi Villacampa, va baixar ahir al vestidor per reunir-se amb la plantilla i el cos tècnic i tocar-los el crostó. Va recriminar als jugadors la falta d’actitud i compromís i els va dir que la imatge que estan oferint no és digna. «Si algú ara mateix vol marxar, ja ho pot fer; només vull que quedin els que estiguin compromesos», va arribar a dir Villacampa, visiblement empipat pel daltabaix que viu l’equip verd-i-negre. És cert que hi ha hagut lesions importants que han afectat el potencial de l’equip, però també que la situació s’ha deteriorat fins a un punt límit.

El problema és que la greu situació econòmica que travessa l’entitat –en concurs de creditors– lliga de mans la directiva per prendre mesures dràstiques. Ja no es va poder fitxar cap recanvi quan van arribar les greus lesions de Norel i English –que han trastocat tota la temporada– i ara tampoc permet maniobrar, pensant en donar alguna baixa o trencar contractes. A més, hi ha el handicap que la temporada és a punt d’acabar. Tampoc és viable imposar cap tipus de multa o sanció econòmica a algun jugador en l’escenari actual: des de febrer es va pactar amb la plantilla un ajornament del pagament del 50% de la nòmina.

Dinar abans de Granada.

La d’ahir és la segona intervenció de Villacampa en la crisi esportiva que viu l’equip. Abans del matx de Granada ja es va produir una reunió entre el president; el director esportiu, Jordi Cairó, i el tècnic, Pepu Hernández. En un dinar es va analitzar la situació i es va instar un canvi de rumb que, malauradament, no es va produir. Ara, després del l’episodi de Granada –de les paraules públiques de Pepu–, i de l’esbroncada d’ahir, caldrà veure quina és la resposta de l’equip en el que queda de temporada. Falten quatre partits, i malgrat que no s’ha de patir per la classificació, sense risc de baixar de categoria, sí que està en joc la imatge i el prestigi d’una Penya ara mateix sense l’esperit competitiu mínimament exigible.

Barça, CAI, Caja Laboral i Fuenla

El calendari en aquest tram final de la lliga per al DKV Joventut no convida a l’optimisme, perquè toquen dos rivals d’altura a casa –primer el Regal Barça i després el Caja Laboral– i dues visites a pistes complicades, especialment la d’un Fuenlabrada que lluita pels play-off. L’altre desplaçament serà a Saragossa, contra el CAI.

Tres ruixats i 109 punts de diferència

Aquest és el trist bagatge dels verd-i-negres en les tres últimes jornades de l’ACB, i que els situen, amb diferència, com la pitjor defensa del curs (82,5 punts encaixats de mitjana), molt lluny de la segon pitjor equip en aquest apartat, que és el CAI Saragossa (amb 77,1). Un terrabastall que va tenir la seva màxima expressió a Màlaga, amb un 111-55 (56 punts de diferència) que va suposar la derrota més àmplia de la història en l’ACB, i que va continuar a casa contra el Gran Canària (-24, 69-93) i a Granada (-29, 94-65). En total, els verd-i-negres han perdut vuit partits per 20 punts o més de diferència (cinc dels últims 11). Entre aquestes desfetes contundents hi ha, també, la del Nou Congost contra un Assignia Manresa que li va fer 99 punts quan de mitjana en fa 65, 4 (és el pitjor atac de la lliga). El Granada, per exemple, només ha perdut tres partits per aquestes diferències.

enllaç a la notícia

Categories:Noticies de Premsa

Reaccions post-ridícul – El Punt

AUTOCRÍTICA DE PORTES ENDINS
Els jugadors del DKV Joventut es reuneixen sense el cos tècnic per analitzar el que passa
Reconeixen falta d’actitud i confessen que senten impotència perquè no saben què fer
04/04/11 – Badalona – Xavi Ballesteros

Fitch i l'Unicaja van passar per sobre de la Penya (Foto: Antonio Salas)

Tot just acabar de rebre el correctiu de l’Unicaja, al vestidor del Martín Carpena els jugadors van esperar que marxés Pepu Hernández per parlar entre ells. Es va fer una autocrítica però va ser de portes endins. Tot i que els jugadors no es van amagar i van reconèixer els errors del partit, no han volgut fer-ne sang i confien a solucionar-ho de manera immediata. El fet que no hi hagués vol de tornada de Màlaga a Barcelona fins ahir al migdia va fer que els verd-i-negres haguessin de compartir moltes hores junts i la reflexió va continuar. La Penya tornarà aquest matí als entrenaments per preparar el duel de diumenge contra el Gran Canària, un rival directe en la lluita pel play-off perquè encara hi ha opcions matemàtiques.

Un dels problemes de la Penya és que les limitacions de plantilla han fet que la quota de veterans hagi quedat molt reduïda. Els qui havien de ser els referents de l’equip saben que si juguen bé disposen de 33 minuts i si ho fan malament de 28, i això fa que de forma inconscient el jugador es relaxi. Els joves, en canvi, són l’altra cara de la moneda. Alguns juguen perquè les lesions han obligat a fer-ho, sobretot Pere Tomàs i Jelinek que sense English han multiplicat els minuts i la seva aportació. Franch no es guanya la confiança ni quan jugava bé ni ara que no està fi. Una dada: 28 partits i 28 partits de titular Robinson. També ha quedat clar que amb només joves no es pot estar a l’alçada.

Un altre dels problemes és que en moments en què hi ha problemes no hi ha un líder que doni un cop sobre la taula. Ningú agafa el timó, alguns perquè per estatus no poden i d’altres perquè no tenen el caràcter per fer-ho. Això es tradueix en el fet que quan hi ha problemes l’equip es deixa anar d’una manera tan alarmant que els correctius van caient, com va passar a Manresa.

Van encaixar rècords negatius històrics

La derrota de 56 punts a la pista de l’Unicaja no només va suposar la derrota més àmplia de la història a l’ACB des de la seva fundació el curs 1983/1984 –el rècord absolut és del Madrid contra el Breogán, de 92 punts (140-48), i en etapa ACB era del Barça contra el Breogán, de 55 punts (82-137)–. L’Unicaja mai havia guanyat de tants punts. La màxima renda havien estat 50 punts contra el Fuenlabrada (96-46) la temporada 2001/2002. També va suposar el rècord absolut de valoració de l’ACB (150). La Penya, amb els 55 punts, també va establir el rècord de menys punts en un partit de lliga regular que ja havia tingut la temporada 1994/1995 a Manresa (62-55).

enllaç a la notícia

Categories:Noticies de Premsa

Pepu fa 1 any i comenta els rumors – el Punt

«No tinc cap motiu per pensar que no continuaré»
Pepu compleix avui un any a la Penya sense pensar en el Madrid
Diu que hi ha coses a repassar i analitzar, però en el seu moment
08/03/11 – Badalona – XAVI BALLESTEROS

Avui fa just un any, coincidint amb una nevada espectacular que hi va haver a Catalunya, Pepu Hernández era presentat com a nou entrenador del DKV Joventut. Ha estat un any que ha passat de pressa, en què el tècnic s’ha trobat moltes situacions diferents. L’última va ser dissabte a Madrid, on es va especular amb el possible interès del club blanc per fitxar-lo per cobrir el lloc de Messina. Per Pepu, però, va ser normal: «No ha estat un cap de setmana diferent als altres. No hi ha hagut gaires diferències. No faig cas de comentaris, suposicions, safarejos i coses així. Ni vaig rebre més trucades de les habituals, ni em va preocupar el tema.» El tècnic verd-i-negre, que té encara contracte aquest curs i el que ve, va desmentir que tingui intenció de marxar: «Que jo continuï no és un problema meu, sinó sempre dels directius. Puc prendre una decisió com la que de Messina, però també ho poden fer els directius o els responsables del club. Un entrenador no pot saber sempre què farà la setmana següent, desgraciadament. No tinc cap motiu per pensar que no continuaré a la Penya, ni personalment ni que tingui cap notícia del club.» Pepu Hernández va ser clar a l’hora de valorar el seu futur i va tornar a subratllar que si és per ell no es mourà, tot i puntualitzar algunes coses: «Lògicament la meva intenció és quedar-me. Tinc un any més i hi ha circumstàncies que sempre cal veure, repassar i analitzar, però sempre en el seu moment. No crec que sigui a mitja temporada. Quan és així és que hi ha una situació complicada i crítica que es trenca per una de les dues parts, però no penso que sigui aquesta situació la nostra ara mateix.»

«Això no és Disneyland»

Quant als dotze mesos que acumula al capdavant de l’equip, també va fer una anàlisi de diversos aspectes. D’entrada, va parlar dels joves: «A la gent li agradaria veure més els joves a la pista, però penso que els veterans són els que han de tirar endavant situacions complicades i amb els joves cal anar molt amb compte, perquè pot perjudicar-los, això no és Disneyland.»

Pepu també va fer una valoració de la situació econòmica del club:

«Quan vaig arribar era conscient que el club no estava en una situació gaire bona, però no pensava que fos tan dolenta.» El tècnic verd-i-negre també va recordar les dificultats que suposen les baixes: «No només les de llarga durada, sinó d’altres de puntuals, que també ens han afectat; amb els anys que fa que entreno no m’havia trobat mai que hi haguessin baixes o lesions i no hi hagués cap recanvi.»

«Sense objectiu clar».

El tècnic del DKV Joventut va destacar que un dels problemes de l’equip és que ara mateix té complicat el play-off, i la zona de descens està lluny gràcies a la primera volta que va fer: «Això genera una situació d’incertesa de no saber exactament què volem, perquè l’objectiu inicial ha hagut de canviar per les circumstàncies.»

enllaç a la notícia

Categories:Noticies de Premsa

Així ens veuen desde Bilbao – el Correo

La hormona del crecimiento
El DKV Joventut, próximo rival liguero del Bizkaia, tira de cantera para suplir las bajas y su precariedad económica
23 de febrero de 2011 -JOSÉ MANUEL CORTIZAS | BILBAO

Els deu jugadors que estan en dinàmica del primer equip. Hi falta Todorovic, que va arribar ahir a la tarda. Foto: X. BALLESTEROS.

Foto: X. BALLESTEROS.

La cantera de la Penya no deja de estar presente en el firmamento verdinegro. Es una inquebrantable filosofía deportiva la que rige una factoría que ahora se ve obligada a aumentar su producción para paliar los efectos de la tenaza que le oprime. Las lesiones de English y Norel (traducidas en la pérdida de dos jugadores referentes que aportaban una media de 22 puntos por partidos) y las limitaciones presupuestarias de una SAD en concurso de acreedores por una millonaria deuda con la Seguridad Social y Hacienda.

Con la media de edad más corta del campeonato (22’3 años en la pasada jornada), la plantilla que dirige Pepu Hernández se ha visto sometida a los efectos de una especie de hormona del crecimiento. Muchos de sus jugadores han tenido que madurar -lo están haciendo- a marchas forzadas. Ejemplos. La media hora en pista a la que se acercan en las últimas semanas Pere Tomàs y Jelinek, o el reparto de protagonismo que mantiene Josep Franch con Robinson en el puesto de mando en cancha. Los tres canteranos rondan los 20 años. Tal es la necesidad, que el exseleccionador campeón del mundo tuvo que completar su roster en Manresa el pasado domingo con tres proyectos de jugadores como el montenegrino de 18 años Todorovic, el badalonés de la misma edad Ventura, el balear de 17, Álex Suárez, y el barcelonés Albert Homs, quien a sus 16 primaveras ya sabe lo que es jugar en la ACB en otro caso de precocidad similar al plasmado en su día por Ricky Rubio. Esta campaña, además, se produjo en Bilbao en la primera vuelta el debut en la mejor liga de Europa de Nacho Llovet como pívot de la Penya.

Claro que la cuerda tiene un límite de tensión. Hay semanas en las que el bisoño conjunto badalonés no soporta el peso de tanta responsabilidad y cuando eso ocurre se descalabra. Sucedió en el Nou Congost en un derbi barcelonés en el que coincidió la excelencia en el trato del balón y la puntería del Assignia Manresa con un desbordamiento en toda regla de la capacidad de contención verdinegra. El 99-67 endosado por los de Ponsarnau supone la décima derrota más abultada en la historia de la Penya, lo que da una idea de lo apretados que estarán los jóvenes discípulos de Pepu Hernández el próximo domingo (12.30) en el Olimpic cuando sena visitados por los hombres de negro, que llevarán sus alforjas llenas de motivación tras el buen partido firmado ante el Blancos de Rueda Valladolid.

Las limitaciones que puede vivir el DKV en su recorrido podrían manifestarse, como en muchas ocasiones sucede, tras la marca puesta en el calendario por la disputa de la Copa del Rey. De hecho, la siguiente jornada al torneo del k.o. suele deparar no pocas sorpresas que en esta ocasión han quedado destiladas hasta la única anotación de la abultadísima derrota verdinegra en el Congost. Con esa idea en el entrecejo viajará el Bizkaia a una cancha en la que firmó su primera victoria histórica en la ACB, pista en la que lleva un balance equilibrado de victorias y derrotas (3-3).

Este mismo rival lo bordó en Miribilla en la primera vuelta, donde escandalizó con 20 minutos primorosos de orden y calidad. El Bizkaia remontó hasta colocarse a tres puntos, pero el DKV aguantó el tirón final (85-92). Un tercio de sus puntos (30) los aportaron al unísono English y Norel, los que no están; a los que la joven plantilla badalonesa debe ahora la necesidad de crecer más rápido de lo normal.

enllaç a la notícia : el Correo

Categories:Noticies de Premsa
%d bloggers like this: